2240m. Continuo a la muntanya. Tot i estar a mes altitud que a Kodai fa mes calor. La meva primera impressio del poble no es gaire bona. Tot i aixi hi ha alguna cosa que fa que la meva estada s'allargui mes del compte. No se exactament que es. Pot ser es l'encant del lloc on estic allotjada. Un gran espai, amb casetes, bungalobs, un gran edifici, jardins. Estic vivint en una antiga fabrica de cervesa. Es un lloc tranquil, molt tranquil. L'edifici principal, on hi ha la recepcio consta de grans salons on pots prendre un te tranquilament amb un llibre entre les mans. Totes les habitacions tenen llar de foc, un llarg passadis amb un pilot de portes, tot amb sortida a l'exterior. Si, el lloc te el seu encant. Es ideal.
El poble en si no te res. Un gran llac amb un parc infantil on pots llogar una barca, algun temple, alguna que altra esglesia i un hipodrom.
Els carrers? Com a tots els pobles. El tipic "ordre indi", el qual per nosaltres es desordre total, la representacio del caos. Tot pel mig dels carrers, paredetes, cistells de fruita, escombreries, vaques, gent, gossos, cotxes en qualsevol direccio, motos en la mateixa linia, etc. A l'estil del pais. Si no m'han atropellat ja es un miracle!!
El que mes m'impressiona es un curios jardi. The Threat Garden. Un espai tancat ple de flors i plantes. De tot tipus. Ple de colors i de vida. El curios de tot plegat es que totes les plantes i flors estan fetes a ma, amb fil. 50 dones i 12 anys es el que han necessitat per construir-l'ho. Simplement, art.
Passo dons 5 dies aqui i m'adono definitivament que en aquest pais no valen els plans. Tot canvia en un obrir i tancar d'ulls. Si, es aixi, pero un s'hi acaba acostumant.
Marxo de Oty sense haver pogut fer el trekking que tenia reservat. Falta gent, soc la unica... This is India.
...Si, si, son pollets i son de veritat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada