3 autobusos i 17 hores de viatge. Aixo es el que em costa arribar a Kodaikanal (Kodai), un poble situat a 2.100m d'altitud, tot envoltat de muntanyes.
Despres de gairebe tres setmanes de sol i una calor bastant insoportable i de tantes hores de viatge es el que mes necessito.
Arribo a les 05.00 del mati d'un dissabte. Nomes baixar del bus m'invadeix l'aire fresc i net amb olor a pi i a natura.
Efectivament a la India es pot fugir de la calor. I quan ho fas es com si estiguessis en un altre pais. Us he de dir que he hagut de recuperar les bambes, un jersei i la maniga llarga del fons de la maleta...
Es un poble mes o menys tranquil. Mes tranquil que el que he vist fins ara. La gent segueix el seu ritme, sense molestar ni fer preguntes. Tot es mes net, mes ordenat. Aixo si, com a tot arreu les bocines no paren de sonar...
Em crida l'atencio que es un lloc on no hi ha ricshaws. Bus, taxi, moto o bici pels mes atrevits. Aquests son els mitjans de transport.
Passejar pels carrers que fan pujades i baixades a l'estil de Cadaques, saludar als nens que et miren amb un timid somriure... Descobreixo que es una altra cara de la India. Si Anna, estic al pais dels contrastos!! Arribo a la conclusio que la falta de calor es el que fa que la gent sigui diferent, mes tranquila. Al sud i a la costa tothom crida mes. A tot arreu.
A la dreta arbres, a l'esquerra, arbres, miro endavant i mes arbres. Es un lloc precios pintat de diferents tonalitats de verds i d'una capa fina de boira. Un clima ideal, amb una suau pluja cada mati.
Turistes hindus, occidentals i habitants del poble segueixen un ritme tranquil. El to de veu es baix. No, no estic a la india. Realment em feia falta un canvi aixi.
Es un poble dols. Esta tot ple de parades i botigues que venen xuxes i xocolata de tot tipus. Una grandissima temptacio... I al mig de la vorera, homes i dones amb grans cistells plens de mangos.
A nomes 5 minuts del poble hi ha un llac. Un enorme llac que vorejo tot caminant. Una passejada de 5 km en els quals em creu-ho amb tot tipus de gent. Turistes que han llogat una bici, mes turistes que donen la volta en cavall, gent caminant, etc. I dins al llac tot de barquetes de rems i de pedals (una mica a l'antiga) flotant. Tot envoltat de natura. Aire fresc, net. Em dona la sensacio d'estar a Pont de Suert.
Converso amb un peculiar home de Nova York, amb un barret de cow-boy i una barba entre blanca i groga. M'explica que viu aqui, en una petita casa de pedra amb un jardinet i una cadira de fusta sota el porxo. Preciosa.
Tot parlant salta un mono de no se a on i es dedica a escurar els gots de paper que hi ha tirats per terra. Es l'hora del te!! Jajajaja!!! Homes i monos...cosins germans. D'on carai has sortit tu?
El pas per Kodai no em deixa indiferent. Ha set un parentesis en la complicada pero emocionant vida a la India.
Dimarts 09/04, 08.00, estacio de bus. Se que m'espera un llarg viatge altre cop. Me'n vaig cap a la calor pero nomes de passada.
Us deixo algunes imatges del poble, perque no hi ha res millor que compartir allo que veus amb la gent que estimes:
...Un curios peatge...
...No comments...
...Herba...
...Vigila no t'enrampis...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada