< 14ena Etapa > ... AHMEDABAD ...

* Del 12 al 13 de Maig
Aviam, per on comenso... Que us he de dir la fantastica Ahmedabad...jajaja!!! (ironia total). En primer lloc, es la meva entrada al nord. Arribar aqui no ha set facil ni rapid. Estic al bus, de nit, dormint. De sobte em desperto i m'adono que estem parats. Baixo del bus. Efectivament, estem parats al mig del no res. Molt be. Pregunto que que passa. Resposta: it's traffic. Genial. Parats al mig d'un pont amb una cua de camions i vehicles varis per davant i per darrera... Dons au Eli, dorm i no perdis el temps.
Fins aqui tot be. Continuu. Arribem. El bus ens deixa a no se on. Val. Agafo un rickshaw. Vull anar aqui. Ok. Aqui comensa una odissea. Primer hotel, full. Segon hotel, full. Tercer hotel...no m'obren ni la porta. Un senyor antipatic treu el cap per la porta  i nomes fa que dir-me que no.Ja, ok, no, pero, no que? Que esta ple? O simplement no vols que entri al teu hotel? No. I tanca la porta. Ho entenc tot quan el senyor del rickshaw molt amable em diu, marxem. Ni gent blanca ni molt menys dones. Ooohhh Ahmedabad!!!
Observant la ciutat tot buscant allotjament m'adono que es una ciutat dura i agressiva. I penso... tot el nord sera aixi? Les mirades de la gent, les paraules...es el lloc on em sento mes incomode. Vull marxar d'aqui pero ja. Encara no tinc habitacio que ja estic pensant en anar a l'estacio de bus per informar-me dels horaris... Bad vibrations.

Per fi trobo habitacio. A preu d'or es clar... Em poso en moviment per desapereixer l'endema a les 07.00. I perque abans no hi havia bus per que si no...

Be, soc sincera. Nomes hi ha una persona que em dona un raig d'esperansa de la ciutat. Entro en una llibreria a comprar una guia i un mapa del nord. Parlo amb el senyor de la botiga. Molt amable. Em regala un mala. I llavors em diu que el mapa tambe me'l regala perque no tinc feina i no tinc diners... Es tan amable i tan maco!!! I llavors afegeix... Si vols pots venir a treballar aqui!!! Jajajajaja!!! quina gracia. Un record super especial per tu!! Namaste!!

RIng-ring-ring...ups, el despertador...bye bye!!!

< 13ena Etapa > ... AURANGABAD i ELLORA ...

* Del 09 al 11 de Maig
El meu pas per Aurangabad nomes te un motiu. Visitar les Coves d'Ellora, a 30 km de la ciutat.

Poca cosa dire de la ciutat. Totalment estressant i perillosa. Si no vols morir atropellat, tanca els ulls i creua el carrer sense mirar. Si, sembla un suicidi inevitable, pero es tot el contrari. Es la vida segura.

Un record especial a tota la plantilla del Swan Restaurant per la seva hospitalitat. Caminar mes de 30 minuts, per arribar a aquest agradable restaurant, per una carretera que fon literalment les soles de les xancletes era el meu objectiu per degustar el millor Sweet Lassi que fins al moment he probat en tota la India. Nice Staff, Good Food.

Rivas, va per tu: es la ciutat de les cartes de poker. Ho deixo aqui...

Ellora. La petita gran Ellora. El poble que amaga 34 coves esculpides en plena muntyanya. M'imagino a tota la gent esculpint les coves i les estatues i em fa mal l'esquena... Coves plenes d'historia i de bon treball.
El mes espectacular, un temple de pedra esculpit entre dues muntanyes.

Ho he dit molts cops, pero es que realment es aixi. Hi ha coses que no es poden explicar. Tot es barreja amb emocions i sentiments el qual fa impossible transmetre el que veus.
Aixi dons, algunes fotos perque vosaltres mateixos en tregueu les vostres propies conclusions...

< 12ena Etapa > ... BIJAPUR ...

*Del 07 al 08 d'Abril
Bijapur, ciutat practicament musulmana. La veritat es que es fa extrany pensar que gran part dels indis que veig son musulmans. Quan penso en musulmans em ve una altra imatge al cap...
Pero si, la ciutat i els monuments ho deixen clar.

Poca cosa us dire de la ciutat. Despres de la primera nit decideixo agafar el primer bus que hi hagi per anar al proxim desti.
Una calorosa habitacio que deixa bastant que desitjar, un semi-lavabo inutilitzable i els crits nocturns dels indis son els responsables de la meva decisio. Amb un dia de visita ho dono per fet.

Viatge de nit. Nomes 12 hores de viatge... Va, que ja esta fet...

< 11ena Etapa > ... HAMPI ...

* Del 02 al 07 d'Abril
El poble de les pedres i les ruines. Impossible de deixar de mirar a banda i banda. La pregunta: com es possible? Muntanyes de pedres jugant al tetris que et fan pensar que en algun moments hi haura una esllavissada. Pero no. S'aguanten totes, les unes sobre les altres creant un joc visual que no et deixa indiferent.
La calor no es motiu per quedar-se a l'habitacio. La veritat es que es un paissatge que no deixa de sorprendre. Cada cop, a cada minut els meus ulls descobreixen un raco diferent. Es un dels pobles que mes desperta la meva curiositat.

Despres de mes de 10 anys pujo al damunt d'una bici per fer un recorregut per les ruines. Us he de dir que el primer que faig es comprovar si frena...jajajaja!!! Se que farem una gran pujada que despres haurem de baiar...i no vull donar l'espectacle de la vida... Es en plan Verano Azul, amb la meva bici rosa i el seu cistellet davant per posar les coses... Oooohhhh que bonic!!!
A cada parada tanco els ulls i intento imaginar-me la vida en aquell moment. La Reina prenent el seu bany diari en una gran piscina o el Rei fent "negocis extranys" en una habitacio secreta que nomes coneixien tres persones... El Palau d'estiu i el d'hivern (gaire be a tocar l'un de l'altre). Com qui te un apartament a Platja d'Aro o una roulote en un camping.

Llevar-se a les 4 del mati per prendre un chai, "escalar" una muntanya, veure com un mono em roba l'ampolla d'aigua i donar la benvinguda al sol no te preu.
CAminar una hora entre pedres gegants que formen part d'un riu que aviat sera intransitable, buscar les peculiars cascades que van per sota el terra i banyar-se en una petita bassa es indescriptible.
I buscar el raco mes proxim al cel per despedir el mateix dia que he vist a neixer em fan adonar que les millors coses de la vida no es poden explicar, sino viure.
Pujar 572 escales per arribar al Monkey Temple i contemplar un mon de pedra, ple de vida. Buscar un llac per refrescar-se i apreciar amb tan sols una linia la forsa dels monzons... Imaginacio...

Hampi. El poble de Shanti Shnati. El poble on son les vaques que fan de despertador. El poble on els carrers son petits , com laberints. El poble de les pintures al terra del carrer i dels peculiars jocs de nenes i no tan nenes. El poble dels temples. El poble que veu cada mati com banyen a la simpatica elefanta al riu. Ella, tota trepella, amb posat avorrit en alguns moments, que roba un pal per poder jugar mentres li raspallen l'esquena.
I pels que hi heu estat fa un temps enrere: el poble en el qual el govern, per motius no gaire clars (en veu baixa es diu que es per simple negoci), esta destruint totes les cases i botigues de Hampi Bazar.
Ara resultara que no nomes sera conegut pels temples en ruines...

Abandono el poble amb tristesa. Se que es un lloc on em queden moltes coses per descobrir, molts racons amagats...

          "No se recuerdan los dias, se recuerdan los momentos"

Be Happy, Smile Hampi!!!

M'ha costat molt fer una seleccio de fotos. Espero que amb elles pogueu sentir el que transmet aquest meravellos lloc...

" Pels homes de la familia..."