* Del 02 al 07 d'Abril
El poble de les pedres i les ruines. Impossible de deixar de mirar a banda i banda. La pregunta: com es possible? Muntanyes de pedres jugant al tetris que et fan pensar que en algun moments hi haura una esllavissada. Pero no. S'aguanten totes, les unes sobre les altres creant un joc visual que no et deixa indiferent.
La calor no es motiu per quedar-se a l'habitacio. La veritat es que es un paissatge que no deixa de sorprendre. Cada cop, a cada minut els meus ulls descobreixen un raco diferent. Es un dels pobles que mes desperta la meva curiositat.
Despres de mes de 10 anys pujo al damunt d'una bici per fer un recorregut per les ruines. Us he de dir que el primer que faig es comprovar si frena...jajajaja!!! Se que farem una gran pujada que despres haurem de baiar...i no vull donar l'espectacle de la vida... Es en plan Verano Azul, amb la meva bici rosa i el seu cistellet davant per posar les coses... Oooohhhh que bonic!!!
A cada parada tanco els ulls i intento imaginar-me la vida en aquell moment. La Reina prenent el seu bany diari en una gran piscina o el Rei fent "negocis extranys" en una habitacio secreta que nomes coneixien tres persones... El Palau d'estiu i el d'hivern (gaire be a tocar l'un de l'altre). Com qui te un apartament a Platja d'Aro o una roulote en un camping.
Llevar-se a les 4 del mati per prendre un chai, "escalar" una muntanya, veure com un mono em roba l'ampolla d'aigua i donar la benvinguda al sol no te preu.
CAminar una hora entre pedres gegants que formen part d'un riu que aviat sera intransitable, buscar les peculiars cascades que van per sota el terra i banyar-se en una petita bassa es indescriptible.
I buscar el raco mes proxim al cel per despedir el mateix dia que he vist a neixer em fan adonar que les millors coses de la vida no es poden explicar, sino viure.
Pujar 572 escales per arribar al Monkey Temple i contemplar un mon de pedra, ple de vida. Buscar un llac per refrescar-se i apreciar amb tan sols una linia la forsa dels monzons... Imaginacio...
Hampi. El poble de Shanti Shnati. El poble on son les vaques que fan de despertador. El poble on els carrers son petits , com laberints. El poble de les pintures al terra del carrer i dels peculiars jocs de nenes i no tan nenes. El poble dels temples. El poble que veu cada mati com banyen a la simpatica elefanta al riu. Ella, tota trepella, amb posat avorrit en alguns moments, que roba un pal per poder jugar mentres li raspallen l'esquena.
I pels que hi heu estat fa un temps enrere: el poble en el qual el govern, per motius no gaire clars (en veu baixa es diu que es per simple negoci), esta destruint totes les cases i botigues de Hampi Bazar.
Ara resultara que no nomes sera conegut pels temples en ruines...
Abandono el poble amb tristesa. Se que es un lloc on em queden moltes coses per descobrir, molts racons amagats...
"No se recuerdan los dias, se recuerdan los momentos"
M'ha costat molt fer una seleccio de fotos. Espero que amb elles pogueu sentir el que transmet aquest meravellos lloc...
El poble de les pedres i les ruines. Impossible de deixar de mirar a banda i banda. La pregunta: com es possible? Muntanyes de pedres jugant al tetris que et fan pensar que en algun moments hi haura una esllavissada. Pero no. S'aguanten totes, les unes sobre les altres creant un joc visual que no et deixa indiferent.
La calor no es motiu per quedar-se a l'habitacio. La veritat es que es un paissatge que no deixa de sorprendre. Cada cop, a cada minut els meus ulls descobreixen un raco diferent. Es un dels pobles que mes desperta la meva curiositat.
Despres de mes de 10 anys pujo al damunt d'una bici per fer un recorregut per les ruines. Us he de dir que el primer que faig es comprovar si frena...jajajaja!!! Se que farem una gran pujada que despres haurem de baiar...i no vull donar l'espectacle de la vida... Es en plan Verano Azul, amb la meva bici rosa i el seu cistellet davant per posar les coses... Oooohhhh que bonic!!!
A cada parada tanco els ulls i intento imaginar-me la vida en aquell moment. La Reina prenent el seu bany diari en una gran piscina o el Rei fent "negocis extranys" en una habitacio secreta que nomes coneixien tres persones... El Palau d'estiu i el d'hivern (gaire be a tocar l'un de l'altre). Com qui te un apartament a Platja d'Aro o una roulote en un camping.
Llevar-se a les 4 del mati per prendre un chai, "escalar" una muntanya, veure com un mono em roba l'ampolla d'aigua i donar la benvinguda al sol no te preu.
CAminar una hora entre pedres gegants que formen part d'un riu que aviat sera intransitable, buscar les peculiars cascades que van per sota el terra i banyar-se en una petita bassa es indescriptible.
I buscar el raco mes proxim al cel per despedir el mateix dia que he vist a neixer em fan adonar que les millors coses de la vida no es poden explicar, sino viure.
Pujar 572 escales per arribar al Monkey Temple i contemplar un mon de pedra, ple de vida. Buscar un llac per refrescar-se i apreciar amb tan sols una linia la forsa dels monzons... Imaginacio...
Hampi. El poble de Shanti Shnati. El poble on son les vaques que fan de despertador. El poble on els carrers son petits , com laberints. El poble de les pintures al terra del carrer i dels peculiars jocs de nenes i no tan nenes. El poble dels temples. El poble que veu cada mati com banyen a la simpatica elefanta al riu. Ella, tota trepella, amb posat avorrit en alguns moments, que roba un pal per poder jugar mentres li raspallen l'esquena.
I pels que hi heu estat fa un temps enrere: el poble en el qual el govern, per motius no gaire clars (en veu baixa es diu que es per simple negoci), esta destruint totes les cases i botigues de Hampi Bazar.
Ara resultara que no nomes sera conegut pels temples en ruines...
Abandono el poble amb tristesa. Se que es un lloc on em queden moltes coses per descobrir, molts racons amagats...
"No se recuerdan los dias, se recuerdan los momentos"
Be Happy, Smile Hampi!!!
M'ha costat molt fer una seleccio de fotos. Espero que amb elles pogueu sentir el que transmet aquest meravellos lloc...
" Pels homes de la familia..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada