... La Meva Vida a l'Ashram ...

* Us ho resumire en poques paraules, no us vull dir mes:

    - Tranquil.litat/pau
    - Adaptacio
    - Silenci = converses internes
    - Connexio
    - Aprenentatge

Les que hi heu estat sabeu que vull dir, a la resta...nomes es pot viure.

Us porto a dins!!

                                                                       ...Fent cami...

< 2na Etapa > ... Cami a l'Ashram ...

* Mumbai - Kochi no era la ultima etapa del viatge, i ara entendreu el per que. Per arribar a l'Ashram em queden entre tres i quatre hores de cami en taxi... Una aventura...

Surto de l'aeroport deKochi i tinc el meu primer contacte real amb les temperatures del pais. El primer que em passa pel cap es: "Un bikini si us plau...". Bastant agobiant...

Despres d'una curta espera enmig d'un bullici de gent india i de calor, apareix un noi amb un cartell amb el meu nom. Dons au, el teu taxi Eli...ja podem anar-hi...
Maletes carregades al taxi i amb una gran curiositat per veure-ho tot i anar prenent contacte, enprenem cami cap a Kollam (aquest si, desti final per uns dies).
Us donare unes pistes de com va el trajecte que dura unes 3 hores: bocines que substitueixen intermitents, conduccio a l'anglesa, moltissim transit, avansaments amb cotxes que venen de cara (pero...don't worry, aqui passem tots...) i ni un trist cartell que indiqui la direccio on hem d'anar. I ara pensareu...estaran en indi i segur que no els vas entrendre...teniu rao...pero no...simplement no hi havia fisicament, cap cartell.

                                                               ...Us convido a...

Us convido a tancar els ulls i a imaginar-vos el trajecte. Passareu una estona ben distreta i emocionant... Have a nice trip!!

                                                   ...Tranquils, l'Amma ens protegeix...

 
Oi que ha set divertit?? I com podeu comprovar hem arribat be. Esta tot controlat...

< 1era Etapa > ... Un Mar de Nuvols ...

( Amb una setmana de retard pero escriure com si fos avui mateix... o ahir... )

* Ara si, tot ha comensat, i evidentment des d'aqui dalt no hi ha marxa enrere...
Barcelona - London, primera part del llarg viatge que m'espera... Viatge rapid i entretingut. El passo parlant amb unes noies que van de vacances a Londres, de les quals una, casualitats de la vida, havia estat a la India aquest estiu passat. Ultimes impressiones d'ultima hora i d'algu desconegut... Interessant...

                                                         ...Aqui baix hi sou vosaltres...

                                                    ...Vistes que no es tenen tots els dies...

Aterro a Gattwick i volo (aquest cop per terra) per recollir la maleta. Amb ella a l'esquena nomes em falta trobar el lloc on venen els bitllets de bus que m'ha de portar a Heathrow, no sense abans parar-me a comprar una ampolla d'aigua. Aqui es on m'adono que el meu angles deixa bastant que desitjar. De les mil preguntes que em fa el senyor en responc un parell, les altres, amb un simple Yes, yes, les dono per contestades.

Aconsegueixo trobar facilment l'oficina de venda de bitllets. Amb el bitllet a la ma i sabent que nomes m'he d'esperar 20 minuts, respiro mes tranquila. 

Arriba el bus. Ara la meva curiositat es anar per l'altre canto...jajaja...es tan extrany...Crec que si hi hagues d'anar jo tindria mes d'un "susto"...jejeje!!

Per fi estic a Heathrow. Localitzo el mostrador on he de tornar a facturar la maleta. Flipo...una enorme cua de gent india (fins aqui tot normal). El que em crida l'atencio es que tots porten com a minim 3 super-mega-hiper maletes... Mare meva...i a mi que em feia por anar massa carregada...

Passo pels pesadissims controls policials...deixa aixo, obre allo, vine aqui que et passem per l'escaner, deixa que et toqui una mica aviam si portes alguna cosa amagada sota als sostens...realment es una de les parts que fa mes mandra de tot plegat. 

El que em consola es que ja soc a dins i no hi ha perill de perdre l'avio (que com be sabeu es el que em feia mes por) que em portara a terres indies per primera vegada.

Heathrow - Mumbai, segona part:

                                                                ...I per fi ja soc a dalt...

Nomes m'esperen 12 hores de vol, de les quals jo diria que unes 8 les vaig passar dormint. Agotament i nervis...els culpables de tot plegat. Nomes obria els ulls quan les assafates passaven per oferir-te, te, aigua, el dinar, el sopar, mes te, sucs, etc... Ven cert el que vaig llegir un dia a Internet sobre una aerolinia India: "Vuele con nosotros, le trataremos como a una vaca". Totalment d'acord, no ens va faltar de res.

                                                          ...Volant per sobre Polonia...

Efectivament, Polonia i Rumania, dos dels paisos que vam sobre-volar... A partir d'aqui...poc mes us puc dir... Nomes que quan em torno a despertar estem aterrant a Mumbai (Bombai). Ja soc a la India!!! 

Em falta nomes la ultima part de tot el viatge. El tercer avio. Que no agafare sense passar per uns estrictes controls policials...Em crida l'atencio el control que porten aquesta gent, em sorpren. It's ok!... Really? So go on!!

Mumbai - Kochi, tercera i ultima part... o no...

Finalment si, ara si. Dues hores de vol i arribo al meu desti final, Kochi. Sortint de l'aeroport es pot dir que oficialment trepitjo per primer cop terres indies. 

Wellcome Eli!!

... Preparant Maletes ...

* Benvinguts i benvingudes al què serà a partir d'avui mateix, la meva via de comunicació per tal de poder compartir amb tots vosaltres part de les experiències que viuré en els pròxims dies, setmanes o pot ser mesos...

El compte enrere cada cop avança més ràpid i en només 38 hores estaré volant cap a London, iniciant així el viatge que m'ha de portar a trepitjar terres índies.

Com en qualsevol viatge tot comença preparant la maleta (que aquest cop l'he canviada per una motxilla). Sincerament m'ha set més fàcil del què pensava!! I he aconseguit, contra tot pronòstic, agafar tot allò que és necessari, important i imprescindible (bueno, tot tot no...però gairebé...jejeje). El més important és que hi ha espai per tot i que no pesa massa, per què tal i com vaig llegir un dia: "A la hora de comprar una maleta, acordaros que en los viajes largos antes o después tendréis que cargar con ella".

Només em queda donar les gràcies a tots i totes als que m'heu donat consells a la hora de fer-la, m'heu aconsellat de coses de vital importància que no es poden oblidar mai a casa i a les que heu donat un cop d'ull a la "parambana" que tenia muntada sobre el llit...jijiji!!
Als que no ho heu vist...



                                                             ...Aquí començarà tot...

...Tan poquet per tan de temps...em semblava impossible...