< 8ena Etapa > ... MYSORE-MANGALORE ...

* Del 15 al 18 d'Abril
No, no soc amant de les grans ciutats. Es per aixo que el meu pas per Mysore i Mangalore es curt. Per mi son aixo, ciutats de pas.
Faig vida a Mysore dos dies. Visitar el gran mercat i el Palau del Maraja eren els meus principals objectius. El primer em va encantar. Un enorme mercat ple de colors i de gent. En ell hi conec a l'Adil, un simpatic indi que m'ensenya com fa el seu propi incens i el qual em mostra el seu particular facebook, que consta de tres llibretes. Jajaja!!
El segon, el Palau del Maraja el veig per fora. Entrada per hindus 40INR, entrada per extrangers, 200. No es just, no ho arribo a entendre...No m'ho saben explicar. Aixo es India, no hi ha mes... No busquis la logica a les coses perque dificilment la trobaras.

Em perdo literalment per la ciutat buscant l'estacio de bus. Els que em coneixeu be ja ho sabeu... l'Eli i els mapes son incompatibles...jajaja!! Us he dir que despres de no se quanta estona buscant la vaig localitzar!!! Well done Eli!!! ;-)))

Mes de 7 hores de viatge en bus em porten a Mangalore. Em sap greu pero no us puc explicar res de la ciutat. Nomes hi dormo. El meu proxim desti esta a 5 hores. Les meves ganes d'arribar-hi son indescriptibles.
Relax, es tot el que us puc dir...

...L'Adil i el seu incens...

 ...Ja t'empenyo ja...

 ...Ojo que vaig amb Mercedes...

...Trepitjant Mysore...

 ...Abandonant Mangalore...

... I ara que? ...

* El turista no sabe donde ha estado, el viajero no sabe a donde ira. 

... Per que no se a on anire ...

... pero no m'oblido d'on vinc ...

...Gracies Judit-Cristian...

< 7ena Etapa > ... OOTY ...

* Del 10 al 15 d'Abril
2240m. Continuo a la muntanya. Tot i estar a mes altitud que a Kodai fa mes calor. La meva primera impressio del poble no es gaire bona. Tot i aixi hi ha alguna cosa que fa que la meva estada s'allargui mes del compte. No se exactament que es. Pot ser es l'encant del lloc on estic allotjada. Un gran espai, amb casetes, bungalobs, un gran edifici, jardins. Estic vivint en una antiga fabrica de cervesa. Es un lloc tranquil, molt tranquil. L'edifici principal, on hi ha la recepcio consta de grans salons on pots prendre un te tranquilament amb un llibre entre les mans. Totes les habitacions tenen llar de foc, un llarg passadis amb un pilot de portes, tot amb sortida a l'exterior. Si, el lloc te el seu encant. Es ideal.

El poble en si no te res. Un gran llac amb un parc infantil on pots llogar una barca, algun temple, alguna que altra esglesia i un hipodrom.
Els carrers? Com a tots els pobles. El tipic "ordre indi", el qual per nosaltres es desordre total, la representacio del caos. Tot pel mig dels carrers, paredetes, cistells de fruita, escombreries, vaques, gent, gossos, cotxes en qualsevol direccio, motos en la mateixa linia, etc. A l'estil del pais. Si no m'han atropellat ja es un miracle!!

El que mes m'impressiona es un curios jardi. The Threat Garden. Un espai tancat ple de flors i plantes. De tot tipus. Ple de colors i de vida. El curios de tot plegat es que totes les plantes i flors estan fetes a ma, amb fil. 50 dones i 12 anys es el que han necessitat per construir-l'ho. Simplement, art.

Passo dons 5 dies aqui i m'adono definitivament que en aquest pais no valen els plans. Tot canvia en un obrir i tancar d'ulls. Si, es aixi, pero un s'hi acaba acostumant.

Marxo de Oty sense haver pogut fer el trekking que tenia reservat. Falta gent, soc la unica... This is India.

 ...Si, si, son pollets i son de veritat...

< Etapa Especial > ... El Petit Tren i el Gran Viatge ...

* 10 d'Abril

 

 

 

 

Abans d’explicar-vos res he pensat que era millor que veiguessiu algunes imatges.

Comenso: Mettupalayam, 04.00. Sona el despertador. 05.00, estacio de trens. Faig cua. 06.00, em trobo asseguda dins d’un vago molt petito d’un tren molt petito. Es el Tren en Miniatura que recorrer els 42 km que separen Mettupalayam d’Ooty, en nomes 5 hores.

Quan vaig saber de l’existencia d’aquest tren no vaig poder evitar sentir el desig de pujar-hi i fer el viatge. 

Comparteixo vago amb families hindus que li donen un toc alegre a tot el cami. Un fart de riure!!

El tren consta de 3 vagons petits, com si fossin de joguina. L’empeny una locomotara de vapor del del vago del darrera. Curios. Veig com surt el vapor, sento com xiula. Estic emocionada.

Pugem a poc a poc a traves de les muntanyes. A cada empenta veig paissatges diferents, bonics. Penso que a lentitud del trajecte no es pura casualitat. Es perque cada viatger pugui apreciar cada imatge, disfrutar-ho. Es perque puguem veure tots els arbres, les plantes, perque puguem disfrutar de tots els colors. I es inevitable.

Muntanyes, arbres, vegetacio. Aixo es el que ens envolta. Aixo es el que veig des de la petita finestra.

De tan en tan ens parem en alguna petita estacio. Estacions de muntanya. Descobreixo que el motiu es posar aigua a la locomotara. Recordo a l’escola haver fet un treball sobre el tren de vapor. Avui, entre 15 i 20 anys despres es el meu mitja de transport. Es fantastic!!

Realment se’m fa dificl descriure tot el que veig. Em falten paraules. Descriure cada emocio viscuda en cada minut del trajecte m’es impossible. Per aixo crec que el millor es que gaudiu de les fotos.

Son 5hores de viatge que es fan curtes. 5 hores que m’han donat una explosio d’imatges i emocions molt gran.

Nomes us ho dire en una frase: “El Petit Tren i el Gran Viatge”.

 

< 6ena Etapa > ... KODAIKANAL ...

* Del 06 al 09 d'Abril
3 autobusos i 17 hores de viatge. Aixo es el que em costa arribar a Kodaikanal (Kodai), un poble situat a 2.100m d'altitud, tot envoltat de muntanyes.
Despres de gairebe tres setmanes de sol i una calor bastant insoportable i de tantes hores de viatge es el que mes necessito.
Arribo a les 05.00 del mati d'un dissabte. Nomes baixar del bus m'invadeix l'aire fresc i net amb olor a pi i a natura.
Efectivament a la India es pot fugir de la calor. I quan ho fas es com si estiguessis en un altre pais. Us he de dir que he hagut de recuperar les bambes, un jersei i la maniga llarga del fons de la maleta...

Es un poble mes o menys tranquil. Mes tranquil que el que he vist fins ara. La gent segueix el seu ritme, sense molestar ni fer preguntes. Tot es mes net, mes ordenat. Aixo si, com a tot arreu les bocines no paren de sonar...
Em crida l'atencio que es un lloc on no hi ha ricshaws. Bus, taxi, moto o bici pels mes atrevits. Aquests son els mitjans de transport.
Passejar pels carrers que fan pujades i baixades a l'estil de Cadaques, saludar als nens que et miren amb un timid somriure... Descobreixo que es una altra cara de la India. Si Anna, estic al pais dels contrastos!! Arribo a la conclusio que la falta de calor es el que fa que la gent sigui diferent, mes tranquila. Al sud i a la costa tothom crida mes. A tot arreu.

A la dreta arbres, a l'esquerra, arbres, miro endavant i mes arbres. Es un lloc precios pintat de diferents tonalitats de verds i d'una capa fina de boira. Un clima ideal, amb una suau pluja cada mati.

Turistes hindus, occidentals i habitants del poble segueixen un ritme tranquil. El to de veu es baix. No, no estic a la india. Realment em feia falta un canvi aixi.
Es un poble dols. Esta tot ple de parades i botigues que venen xuxes i xocolata de tot tipus. Una grandissima temptacio... I al mig de la vorera, homes i dones amb grans cistells plens de mangos.

A nomes 5 minuts del poble hi ha un llac. Un enorme llac que vorejo tot caminant. Una passejada de 5 km en els quals em creu-ho amb tot tipus de gent. Turistes que han llogat una bici, mes turistes que donen la volta en cavall, gent caminant, etc. I dins al llac tot de barquetes de rems i de pedals (una mica a l'antiga) flotant. Tot envoltat de natura. Aire fresc, net. Em dona la sensacio d'estar a Pont de Suert.

Converso amb un peculiar home de Nova York, amb un barret de cow-boy i una barba entre blanca i groga. M'explica que viu aqui, en una petita casa de pedra amb un jardinet i una cadira de fusta sota el porxo. Preciosa.
Tot parlant salta un mono de no se a on i es dedica a escurar els gots de paper que hi ha tirats per terra. Es l'hora del te!! Jajajaja!!! Homes i monos...cosins germans. D'on carai has sortit tu?

El pas per Kodai no em deixa indiferent. Ha set un parentesis en la complicada pero emocionant vida a la India.

Dimarts 09/04, 08.00, estacio de bus. Se que m'espera un llarg viatge altre cop. Me'n vaig cap a la calor pero nomes de passada.
Us deixo algunes imatges del poble, perque no hi ha res millor que compartir allo que veus amb la gent que estimes:

 ...Un curios peatge...

...No comments...

...Herba...

 

 

...Vigila no t'enrampis...