M'emociona saber que estic arribant al final del pais. Estic a l'inici del meu viatge pero em dirigeixo a la punta d'un pais grandissim que es va fent estret amb el pas dels km.
Em trobo a Kanniyakumari. Un petit poble que no compte ni amb 20.000 habitants. Un poble que veu i disfruta de la unio de tres mars. A la dreta el Mar Arabic, al centre l'ocea Indic i a l'esquerra el Golf de Bengala.
Amb el pas de les hores descobreixo que realment es l'unic atractiu que te. Aquest i el fet d'agafar un ferry per anar a una illa a 400 metres de la platge on hi ha un temple dedicat a Vivekananda.
El poble en si esta ple de gent que intenta vendre collarets, suposadement de perles vertaderes, turistes hindus i alguna que altre escola que esta d'excursio.
Te platge si, pero impossible banyar-se. No hi ha sorra on posar la tovallola. No es el conbcepte de platge que tenim entes nosaltres. La costa queda coberta per unes enormes roques.
Tothom em mira, nenes i dones per sobre de tot, encuriosides. I es que en realitat fisicament som molt diferents i aixo amb elles els crida l'atencio. En cap moment mostren cap falta de respecte, sino simplement d'intriga.
Visito l'estacio de bus per informar-me dels horaris. Realment dos dies aqui son mes que suficients. El meu pas per aqui s'acaba.
Divendres 05/04. Bus direccio a Madurai + ...
...Cami a Kanniyakumari...
...No, no son els Pirineus, jejeje...
L'altre dia em preguntava si hauries fet el puzzle.... la meva fantàstica sorpresa es veure que, no nomézs l'has fet, si no que has pensat en nosaltres i l'has convertit en un magnífic regal.
ResponEliminaAish... t'estimo!!!!!!